Adéu siau Mossen Jesús

Actualizado: 29 ago

Ens ha deixat mossèn Jesús, el Mossèn. Se n’ha anat en silenci, amb discreció, després de la seva jubilació com a rector i retir al Redós, fa gairebé una dècada. Ja últimament només teníem l’oportunitat de veure’l, de tant en tant, d’acompanyant en alguns actes religiosos.


Home de fortes conviccions, durant els molts anys de rector a la nostra parròquia no va defugir algunes polèmiques tot defensant els seus postulats, sobretot dins l’àmbit social i cultural, tal com havia succeït també en altres parròquies on havia exercit de rector. Tant a Sant Pere de Ribes com a altres poblacions, ens consta que va contribuir inexorablement a la reforma i adequació del patrimoni i dels espais parroquials.


I és que aquesta faceta és ben sabuda per tots. En són exemples la salvaguarda de l’església Vella, on posteriorment hi vam poder fer durant anys successius representacions dels Pastorets de Ribes, entre altres esdeveniments culturals o, inclús, alguns de religiosos. O el temple parroquial, amb la restauració dels magnífics vitralls, la remodelació del terra, el presbiteri, la instal·lació de 4 de les 5 campanes del campanar, etcètera, etcètera.


Som al febrer de 2003. Arrancava, amb moltes ganes però amb molta incertesa, un gran projecte de reforma i adequació de l’edifici del Centre Parroquial. La junta d’aquell moment hi havia treballat intensament durant més d’un any i ell hi va creure des del primer moment. Així doncs, aquell any s’executaria la primera fase, amb un vestíbul i lavabos nous. No obstant, però, arran de la detecció d’uns problemes estructurals, la sala de teatre es va haver de tancar al públic. Després de 5 anys i gràcies a la indispensable implicació de mossèn Jesús, vam poder començar a executar una segona fase del projecte, a fi de poder reobrir la sala. Tot això ens ha portat, a dia d’avui, a poder tenir un teatre “com Déu mana”, en tots els sentits.


Cal dir-ho i així ho volem reconèixer: l’actual Centre Parroquial és el seu llegat.


Avui, amb tristesa, et diem tots adeu. Des dels grups de teatre, l’esplai, la coral, el cinema, la lírica, les sardanes. Diem adeu a un dels socis fundadors, home amant de la cultura i, sobretot, del cant i del teatre. Se’ns ha anat fent un mutis silenciós, però deixant una important petjada al nostre poble. Gràcies, mossèn, per aquest gra de sorra que ha fet possible que, a dia d’avui, existim legalment com a entitat canònica des del 2004. I que per molts anys sigui.


Mossèn, descansi en pau.

Cercavila infantil

#gente #relacioneshumanas

9 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo