top of page
Writer's pictureCentre Parroquial

La Big Band Sitges torna a El Pati de l'entitat

La Big Band Sitges és una formació estable amb 12 anys d’existència. Des dels seus inicis hi han format part nombrosos músics sitgetans i d’arreu de la comarca. Va néixer amb l’esperit de conèixer i compartir el llegat del jazz i del swing i així poder estar continuadament aprenent de la literatura musical de les grans big bands de la història i els seus arranjadors.

La big band forma part de la vida cultural de Sitges i també d’arreu de la comarca del Garraf, oferint nombrosos concerts i participant en diversos esdeveniments culturals.

Els seus membres són: Victòria Carbó, piano, Pau Giralt, bateria, Josan Cuberos, baix elèctric, Marc Bernad, guitarra, Bibiana Gomis, veu, Roger Pascual, saxo tenor, Isabel Carranza, saxo tenor, Lluís Marcet, saxo alt, Miquel Ferret, saxo alt, fernando González, saxo baríton, Pere Camps, trombó, Domingo García, trombó, Tomàs Berjaga, trombó, Carlos Máquez, trombó, Oriol Pascual, trombó, Xavi Bernad, trompeta, Marc Marcet, trompeta, Sunil Guijarro, trompeta, Xavi Plaza, direcció.


El darrer repertori preparat per l’ocasió va ser presentat, després d'una any absència per la pandèmia, a El Pati del Centre Parroquial el passat 11 de juliol i va ser un recull de peces la majoria dintre de l’estil Soul i Funky. Temes representatius de finals de la dècada dels 60 i dels 70. El primer de tots va ser The Chicken, una composició de Pee Wee Ellis, però amb l’arranjament del baixista Jaco Pastorius, tot un referent de la fusió. També va haver-hi un cop d’ull al repertori brasiler, interpretant la coneguda bossa nova Manha de Carnaval de Luiz Bonfá, però en aquesta ocasió la seva versió anglesa A day in the life of a fool. Fantasy, un dels temes més ballables de la banda Earth, Wind and Fire també va ser versionat i en aquest cas interpretat per primera vegada davant del públic. El tema Chamaleon de Herbie Hancock, va donar pas a una sèrie de nombroses improvisacions. Eddie Harris, ha estat un saxofonista no massa conegut, però molt influent i el seu representatiu Cold duck time ho va constatar. Per acabar el concert es va afegir la veu de Bibiana Gomis que va cantar Natural Woman d’Aretha Franklin i Isn’t She Lovely d’Stevie Wonder.





87 views0 comments

Comments


bottom of page